Helen Keller was a scholar, a campa

Helen Keller was a scholar, a campaigner for civil rights and world peace, a philosopher, and an author. Born in Tuscumbia, Alabama on June 27, 1880, Helen was struck down by meningitis at the age of 18 months, which left her deaf and blind. For the next five years she was trapped inside her own silent world, unable to express herself to the outside world.
In 1887, a young woman named Anne Sullivan was employed to teach Helen. Helen learned to understand speech when she was 10 by feeling her teacher’s mouth. She learned to read French, German, Greek, and Latin in Braille. When she was 20, she entered Radcliff College, the sister college of the prestigious Harvard University. Anne Sullivan stayed by Helen’s side to help her, acting as her eyes and ears and helping to spell books and lectures into her pupil’s hand. During her time at college, Helen wrote her first book, an autobiography called The Story of My Life. Helen later wrote eleven more books and many more articles.
After graduating Helen enjoyed a new status as a symbol of hope and source of inspiration to all the disadvantaged people of the world. She worked tirelessly for the rights of others and Anne worked tirelessly to help her. Sadly, Anne’s health deteriorated and she died in 1936 after almost 50 years as Helen’s constant companion.
Helen continued to give speeches and helped raise money for many organizations. From 1946 to 1957, she went around the world speaking about her experiences and the rights of people who are blind. She died in her sleep in 1968, aged 87.

Resultats (català) 1:

Helen Keller va ser un erudit, una activista de drets civils i la pau mundial, filòsof i autor. Nascut a Tuscumbia, Alabama el 27 de juny de 1880, Helen va cridar per la meningitis a l'edat de 18 mesos, que va deixar la seva persones sordes i cegues. Durant els següents cinc anys es va quedar atrapat dins el seu propi món en silenci, incapaç d'expressar-se amb el món exterior.El 1887, un jove anomenat Anne Sullivan treballava per ensenyar Helen. Helen après comprensió lectora quan tenia 10 al sentir la boca del seu mestre. Va aprendre francès, alemany, grec i llatí en Braille. Quan ella tenia 20, va entrar a Radcliff College de la germana Escola de la prestigiosa Universitat de Harvard. Anne Sullivan va romandre al costat de Helen que l'ajudés, actuant com els ulls i les orelles i ajudant a encanteri llibres i conferències a la mà del seu alumne. Durant la seva estada a la Universitat, la Helen va escriure el seu primer llibre, una autobiografia anomenada The Story of My Life. Helen va escriure més tard onze més llibres i molts més articles.Després de graduar Helen gaudit un nou estatus com un símbol d'esperança i font d'inspiració a totes les persones més desfavorits del món. Va treballar incansablement pels drets dels altres i Anne treballat incansablement per ajudar-la. Lamentablement, salut de Anne deteriorat i va morir el 1936, després de gairebé 50 anys com a company constant de Helen.Helen va continuar donant discursos i ajudar a recaptar diners per a moltes organitzacions. Del 1946 al 1957, va anar pel món parlant de les seves experiències i els drets de les persones que són cecs. Va morir en el seu somni en 1968, anys 87.

Resultats (català) 2:

Helen Keller era un erudit, un defensor dels drets civils i la pau mundial, un filòsof, i un autor. Nascut a Tuscumbia, Alabama el 27 de juny de 1880, Helen va ser abatut per la meningitis a l'edat de 18 mesos, el que la va deixar sorda i cega. Durant els següents cinc anys que estava atrapada dins del seu propi món en silenci, incapaç d'expressar-se amb el món exterior.
En 1887, es va emprar una jove anomenada Anne Sullivan per ensenyar a Helen. Helen va aprendre a entendre la parla quan tenia 10 anys en sentir la boca del seu mestre. Ella va aprendre a llegir francès, alemany, grec i llatí en braille. Quan tenia 20 anys, va entrar en Radcliffe College, la universitat germana de la prestigiosa Universitat de Harvard. Anne Sullivan va quedar al costat de Helen per ajudar-la, actuant com els seus ulls i orelles i ajudar a lletrejar llibres i conferències a la mà de la seva pupil·la. Durant el seu temps a la universitat, Helen va escriure el seu primer llibre, una autobiografia anomenada La Història de la meva vida. Helen més tard va escriure 11 llibres i més molts més articles.
Després de graduar Helen va gaudir d'un nou estatut com un símbol d'esperança i font d'inspiració per a totes les persones desfavorides del món. Ella va treballar sense descans pels drets dels altres i Anne va treballar sense descans per ajudar-la. Per desgràcia, la salut d'Anne es va deteriorar i va morir el 1936 després de gairebé 50 anys com a company constant d'Helen.
Helen va seguir donant discursos i va ajudar a recaptar diners per a moltes organitzacions. De 1946 a 1957, que va donar la volta al món de parla sobre les seves experiències i els drets de les persones que són cegues. Va morir en el seu somni el 1968, als 87 anys.